VIA A VIA

És possible visionar una pel·lícula on la trama transcorri, pràcticament en la seva totalitat, dins d’un tren? I tant! Per exemple, The commuter (estrenada en castellà com El pasajero), un film del 2018 de producció nord-americana però amb segell català, ja que el seu director és l’isclenc Jaume Collet-Serra.

La (molta) acció transcorre en el que aquí en diríem un Rodalies entre Nova York i l’extraradi (la línia Hudson, dreta, denominada així perquè recorre la riba d’aquest riu). El protagonista agafa d’esma cada dia el tren per anar a treballar a la big apple com a agent d’assegurances, fet que el converteix en un commuter de manual, i d’aquí el títol de la pel·lícula. Un dia el seu viatge deixa de ser rutinari quan se li planteja una situació rocambolesca: una desconeguda al vagó li diu que rebrà 100.000 dòlars (25.000 per avançat) si troba algú que ha comès un robatori i que viatja al mateix tren. L’home, amb problemes econòmics (l’acaben d’acomiadar i ha de pagar la universitat del fill únic), localitza al lavabo la part dels diners promesa i quan intenta marxar del tren i fugir del que té tota la pinta de ser un “marron”, algú li ho impedeix i és quan comença el veritable show. No faig espòiler de tot el que passa després, a banda que aquest bloc va de trens, no de cinema. Se m’oblidava afegir que el protagonista no és altre que Liam Neeson (La llista de Schindler, Michael Collins), amb el rostre notòriament retocat per aparentar els 60 anys que té segons el guió (en realitat ja en tenia 66 quan es va rodar el film).

Els nostres rodalies no son massa diferents que el de la pel·lícula: acumulació de viatgers al primer tram subterrani (compartit amb el metro de tota la vida), empentes, corredisses… i recorregut més plàcid (excepte el dia dels fets, és clar) quan surt a l’exterior i a mesura que es va buidant de gent. Els commuters, com deu passar aquí (jo no visc a la capital catalana), s’acaben coneixent tots entre ells (i aquesta familiaritat o no dels viatgers té un paper important en l’argument de la pel·lícula) i amb els revisors. El nostre protagonista pren el tren, de tornada cap a casa, a l’emblemàtica terminal Grand Central (esquerra), un lloc que si Déu vol penso visitar algun dia. El tràfec de mils i mils de commuters anant i venint per passadissos, escales mecàniques i andanes és, diuen, tot un espectacle que m’agradaria presenciar en directe. Cada u té les seves manies.

[Imatges: filmaffinity.com, wikipedia, grandcentralterminal.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!