VIA A VIA

Fa unes quantes setmanes parlàvem de la pel·lícula The commuter, on una desconeguda feia una insòlita proposta al protagonista mentre ambdós viatjaven en un tren regional de Nova York. La que comentem avui és la coneguda pel·lícula d’Alfred Hitchcock Strangers on a Train (1951). Basada en la novel·la del mateix títol de Patricia Highsmith, té un plantejament equiparable: un estrany i recargolat personatge (interpretat per Robert Walker, que moriria poc després) convenç un famós i ingenu jugador de tennis (Farley Granger) perquè liquidi el seu pare, a canvi de desfer-se ell de la dona del tennista, és a dir, intercanviar-se els assassinats per no aixecar sospites.

El guió de la pel·lícula circumscriu el recorregut del tren al corredor nord-est, entre Washington i Nova York (la novel·la de Highsmith incloïa també localitzacions a Florida). A part de l’interior d’un tren, on els dos protagonistes acorden el seu pla i donen sentit al títol del film, dues estacions de ferrocarril es feren servir com a escenaris exteriors: l’emblemàtica Penn Station, de Nova York, la més transitada dels Estats Units, i la de Danbury, a Conneticut, que en la ficció figura que és la de Metcalf, ciutat natal del jugador de tennis. Aquesta darrera estació fou inaugurada el 1903, clausurada el 1993 i reconvertida l’any següent en l’actual Danbury Railway Museum (dreta, cap al 1910).

El tren és també l’escenari del cameo que Hitchcock tenia per costum introduir a totes les seves pel·lícules. Efectivament, en una breu seqüència al minut 10è l’inconfusible director puja al tren amb un voluminós contrabaix (sota).

[Imatges: waldina.com, Wikipedia, pinterest.es]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!