VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

4 de setembre de 2021
0 comentaris

Sense notícies d’Afganistan

Afganistan, aquell remot país asiàtic, vesper de grups ètnics i protagonista central de totes les contradiccions i hipocresies de la diplomàcia internacional, torna a ser notícia. Deixo per a veus més autoritzades i ben informades els comentaris i les opinions que mereixen el fiasco de la intervenció nord-americana, el canvi en la consideració dels talibans (els perdonaran per deixar anar les nenes a escola?) o la realitat del conreu massiu d’opi, qüestió sobre la qual, poc sorprenentment, es passa de puntetes. Veurem quines novetats, bones o dolentes, ens va fornint aquell estat. De moment no arribarà cap notícia relacionada amb ferrocarrils.

Existeix xarxa ferroviària a l’Afganistan? Segons les dades de World Fact Book, corresponents a tots els països del mon, reproduïdes a la Viquipèdia, el nombre total de quilòmetres de via fèrria és, exactament, zero. Intueixo que es deu referir a la xarxa pròpia del país, perquè l’article de la mateixa enciclopèdia digital dedicada a aquell país assevera que Afganistan té tres línies, totes dedicades al transport de mercaderies: una entre Mazar-i-Sharif i Hairatan, amb connexió a l’Uzbekistan, a través del denominat “Pont de l’Amistat” (dalt); la segona enllaça Torghundi amb el Turkmenistan; i la tercera discorre entre Andkhuy i de nou Turkmenistan. A aquestes connexions (totes amb antic països soviètics i de recent execució) cal afegir una línia entre Herat i Khaf, a l’Iran, aquesta sí pensada tant per mercaderies com per a viatgers. Com es pot comprovar, tot són connexions amb altres països, però no existeix una xarxa interior com a tal.

La capital queda de moment al marge, a l’espera que es faci realitat la línia entre Mazar-i-Sharif, Kabul i Torkham, a la frontera amb Pakistan, projecte impulsat per MCC (grup metal·lúrgic xinès concessionari de mines de coure al país). Serien 921 quilòmetres, amb via de 1.676 mm (ample habitual al Pakistan i l’Índia. Desconec en quin estadi es troba el projecte, però no és aventurat suposar que experimentarà un renovat impuls, atès l’evident interès diplomàtic del gegant xinès per l’Afganistan i el seu nou règim. Potser sí que aviat tindrem notícies en aquest sentit.

Kabul havia tingut un tren (dalt i dreta), per iniciativa d’Amanullah Khan. El rei Amanullah, prototipus de governant reformista i modernitzador en països endarrerits, impulsà el 1923 la construcció d’una línia de tramvia de 7 quilòmetres i via de 762 mm que uní Kabul amb el palau reial de Darulaman (que havia de ser l’origen d’un nucli urbà amb aquest nom). El material rodant era constituït per tres locomotores de vapor Henschel. La línia fou desmantellada a la dècada dels quaranta, però les locomotores es troben actualment conservades en un museu de Kabul.

Retrocedint encara més en el temps, tenim notícia que a finals del segle XIX els britànics (llavors potència colonitzadora de la zona) hi instal·là provisionalment un tren desmuntable, amb locomotores, vagons i vies estretes (de 60 cm d’amplada), el que es coneix com a sistema Decauville, ideat per implementar ferrocarrils per a necessitats puntuals. Tot traslladat amb elefants, com l’exèrcit d’Aníbal (esquerra).

[Imatges: Viquipèdia, andrewgrantham.co.uk; twitter.com/JoanCSalmeron]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!