VIA A VIA

La conservació i museïtzació del patrimoni ferroviari ha tornat ha ser de plena actualitat fa uns dies amb la presentació, ja de manera oficial, de la Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona. Un aprofundiment personal en la qüestió, a mig camí entre l’interès i el neguit, em porta a documentar-me sobre la destinació no dels vehicles del transport urbà (subterrani o a ran de carrer) sinó de les antigues locomotores de vapor, i topo amb locomotoravapor.com, una web farcida de dades sobre totes les locomotores dels diferents ferrocarrils de l’estat espanyol que s’han pogut preservar. És obra de Javier Fernández López, impulsor i director del Museo del Ferrocarril de Asturias, amb seu a Xixon (allí sí que n’hi ha), i persona altament sensibilitzada per la recuperació i posada en valor del ric patrimoni que suposen les locomotores, unes màquines que “romanen en l’inconscient col·lectiu de la humanitat com a símbol fonamental de la Revolució Industrial”, com les presenta a la seva web. Segons diu Fernández, continuen supervivint, i per tant senceres i potencialment admirables, més de 350 unitats. Cap d’elles ja no presta servei. La Renfe les jubilà el 1975 i als anys vuitanta deixaren de fer-ho les darreres de tipus industrial o miner.

En realitat la web es tracta d’un registre on, classificades per comunitats autònomes, es relacionen totes les locomotores de vapor de les que es té constància que hagin arribat fins els nostres dies, amb informació sobre l’ample de via, les dades tècniques i del constructor, la seva localització i una fotografia de la màquina. Particularment interessant és també el “currículum” de cada una, és a dir per quines mans ha passat fins arribar als nostres dies. A Catalunya consten localitzades 69 locomotores, moltes de les quals s’exposen avui al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, però també a determinades localitats de significació ferroviària (Martorell, la Pobla de Lillet, Lleida, Sant Feliu de Guíxols…). Al País Valencià n’hi ha 15 i a les Illes Balears, 4 (entre les quals curiosament 2 a Formentera, que donaven servei a les salines d’aquesta illa, a la imatge de dalt). Naturalment, una de les locomotores ressenyades és la Tarraco (o tren Cuco), exposada actualment al barri del Serrallo de Tarragona, i de la qual ja vam parlar en el seu moment.

Un únic “però” a la web: la darrera actualització és del 2015. Des de llavors, segur que l’encomiable tasca d’identificació, preservació i exposició de locomotores de vapor ha incrementat el seu nombre. La sensibilització per aquesta mena de patrimoni del passat, vull creure que també per part de les administracions públiques (això també és “memòria històrica”, oi?), és al darrera d’aquestes feines de posar totes les màquines a disposició de la societat, sigui exposant-les en museus o entorns urbans, sigui fins i tot fent-les circular de forma ocasional.

[Imatge: locomotoravapor.com, foto J. Comella]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!