VIA A VIA

La cerca d’informació sobre l’apunt de la setmana passada (la “leninització” del metro de Moscou) em va fer sabedor d’una curiosa anècdota sobre les derivades polítiques d’aquest suburbà. Es tracta de l’origen de la línia circular del metro moscovita, oficialment línia 5 o Koltsevaia. Inaugurada el 1950 i completada el 1954, és potser la més famosa de totes ja que s’hi troben algunes de les estacions més emblemàtiques (i fotografiades) d’aquell metro: la Komsomólskaia, la Novoslobódskaia o la Kievskaia (la meva preferida, a sota).

Resulta que la línia circular no estava prevista en els plans inicials però en un moment concret es va decidir afegir aquest nou recorregut. Mirant un plànol de l’actual xarxa del metro de Moscou sembla bastant lògica l’existència d’aquella línia, que serveix d’enllaç no només amb totes les altres sinó també amb les diferents terminals ferroviàries de la ciutat, facilitant per tant la mobilitat dels usuaris i alhora “descarregant” el centre de trànsit excessiu. És el que qualsevol persona deduiria, per simple intuïció. L’origen de la línia, però, s’atribueix a una llegenda urbana que diu que en una de les sessions dedicades a la planificació del metro, Stalin deixà (se suposa que sense voler) una tassa de cafè sobre el plànol de la ciutat, deixant una taca o cercle de color marró al paper; en veient-lo, ordenà de transformar aquella marca en una nova línia a afegir a les altres, cosa que els constructors, naturalment, dugueren a la pràctica sense qüestionar-ho. No m’imagino Stalin arribant al detall de decidir els recorreguts del suburbà moscovita, ni tan sols participant físicament en reunions tècniques, però així ens ha arribat la llegenda. El fet de que actualment la línia circular sigui de color marró (casualitat o no), ajuda a reforçar la veracitat d’aquesta història.

La línia circular moscovita té encara un altre detall curiós: la megafonia indica als viatgers el sentit de la marxa (si la veu és masculina, vol dir que el tren discorre segons les busques d’un rellotge, i si és femenina, a l’inrevés). A la resta de línies, les radials, les masculines indiquen que el tren es dirigeix al centre i les femenines, que se n’allunya. Paritat de gèneres, perquè ningú no es queixi.

Des de l’any passat s’ha d’especificar això de “línia circular” perquè ja n’hi ha dues. El març de 2023 es va completar la nova línia circular més exterior, la 14, la més llarga del món (54 quilòmetres), amb 31 estacions, la majoria de les quals de superfície (a dalt), i operada pels ferrocarrils russos, motiu pel qual es qüestiona que pugui ser considerat metro. No obstant això és alhora una línia integrada a la xarxa urbana, amb tarifes i bitllets comuns, que és el que importa a la pràctica.

[Informacions i imatges extretes de Vikipèdia i Wikimedia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!