Aquesta setmana Corea del Sud ha viscut uns esdeveniments polítics que des del nostre racó de món i des del nostre desconeixement de la realitat profunda d’aquell país asiàtic ens costa d’entendre del tot: un president, una llei marcial d’anada i tornada, turbulències al parlament, manifestacions multitudinàries… La cosa encara dura. Mentre esperem noves notícies
La bataille du rail és una pel·lícula del 1945 dirigida per René Clément que retrata el paper clau dels treballadors ferroviaris francesos en la resistència contra l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial. Mitjançant un estil gairebé documental, la pel·lícula narra com aquests treballadors van col·laborar en el sabotatge de trens alemanys i en el
La setmana passada parlava de records del metro/tramvia de Colònia. Seguim amb records perquè em ve al cap avui una anècdota que em va passar al metro de Budapest, en un viatge per Hongria, Txèquia i Eslovàquia, ja fa anys. Després de tot un dia passejant per la molt recomanable capital magiar, quan ja era
Amb una setmana de retard m’assabento d’una trista notícia, la mort del meu amic Ralph. Ens vam conèixer de joves (1976) en un intercanvi amb escoltes alemanys. Vaig tenir la sort de conviure uns dies amb ell i la seva família a Bergisch-Gladbach, població propera a Colònia (a sota, castell i nou ajuntament). Temps després
Enmig de tantes notícies desesperançadores, avui una de bona: entra en servei la prolongació del Trambesòs barceloní des de Glòries fins a Verdaguer. Entrada en servei de veritat, amb gent de carn i ossos, no en proves (o “en blanc”) com fins ara. Quan una instal·lació ferroviària comença a funcionar, aquí o a la Xina
L’Arxiu Històric de Barcelona ha rebut el passat agost un llegat de documents generats per l’enginyer suís Adolf Weber, entre els quals un conjunt de materials relatiu a un projecte de metro circular a la ciutat. Weber (1880-1958, no confondre amb un economista alemany del mateix nom) fou l’autor d’aquest estudi, del qual pràcticament no
Com que aquesta nit cal endarrerir una hora tots els rellotges (una enutjosa activitat que hem de repetir puntualment cada sis mesos i que ens asseguren que aviat passarà a la història), avui és un bon dia per parlar d’un dels més emblemàtics rellotges mundials, el de les estacions dels ferrocarrils suïssos. El país alpí,
No tot el contingut de les xarxes socials és banalitat, crispació sociopolítica, morralla o, directament, brossa. També s’hi colen coses interessants, com per exemple el tuit que aquesta setmana ens ha repiulat l’amic Jordi S. Es tracta d’una tirallonga de piulades (allò que en l’argot es diu “fil”) dedicat a ferrocarrils curiosos de tot el
En realitat el ferrocarril no és, ni molt menys, el protagonista o l’escenari central d’aquesta pel·lícula, però em ve de gust incloure-la en aquesta secció perquè ¿a qui no li agrada Ningú no és perfecte? ¿A qui pot fer nosa parlar-ne? Com és prou conegut, es tracta d’una de les comèdies més reeixides i divertides
Amb l’apunt sobre el gallec-portuguès, publicat un ja llunyà 9 de març, vam cloure la sèrie “Però què és un metro?” referida a les llengües romàniques. Avui canviarem una mica de registre i ens enfrontarem a l’anàlisi de les definicions de metro en anglès. Diem enfrontarem perquè certament el panorama es complica una mica. Havíem
La setmana passada, parlant de les locomotores Loren, dèiem que una d’elles s’exposa al Museo Ferroviario Pablo Neruda. A primer cop d’ull pot sorprendre que un museu d’aquestes característiques dugui el nom d’aquell presitigiós literat xilè. Jo també em vaig sorprendre, però l’explicació és ben simple. Neruda, que en realitat es deia Ricardo Eliécer Neftalí
Ahir divendres la gran actriu Sofia Loren va complir noranta anys molt ben portats (a l’esquerra, baixant d’un tren i saludant a l’estació del Norte de Madrid). Tanti auguri! Parlant de maggioratas, fa algun temps vaig dedicar un apunt a les Lollo, unes locomotores batejades així en honor de la Gina Lollobrigida. És possible que hagin
Dimecres van ser notícia les manifestacions de l’Onze de Setembre. Aquest any se’n convocaren cinc de forma descentralitzada i la de cada ciutat estaven específicament dedicada a reivindicar millores en un sector concret i que justificarien la consecució d’una Catalunya independent (a Lleida, pagesia, a Barcelona, habitatge, etc.). A la de Tarragona se li assignà
Ahir, dia de novetats cinematogràfiques. A més d’El 47, que rememora el segrest (real) d’un autobús durant les lluites veïnals dels anys 70 al barri barceloní de Torre Baró, es va estrenar també Estación Rocafort, una ficció entre el thriller i el terror amb el rerefons dels misteris i fets estranys que, diuen, esdevenen a
En aquesta secció cinematogràfica no podia faltar una pel·lícula que es titulés, senzillament, El tren. Es tracta d’un film de John Frankenheimer del 1964 protagonitzat per Burt Lancaster i Paul Scofield. L’argument ens situa durant la II Guerra Mundial; en vigílies de l’alliberament de París (del qual ara fa 80 anys), un militar alemany decideix