Sol davant del perill és l’emblemàtica pel·lícula (1952) de Fred Zinnemann, protagonitzada per Gary Cooper i Grace Kelly. No estarà de més portar-la a aquest bloc precisament avui. Aquesta matinada hi haurà el sempre molest canvi d’hora d’estiu a hivern. Els rellotges són els protagonistes del moment, i també ho són a la pel·lícula de
Per circumstàncies que no venen al cas em posen en coneixement d’un museu tramviari de les illes Britàniques, el Crich Tramway Village, al Derbyshare anglès. Quan a Barcelona es segueix regatejant no la creació sinó la mera idea d’un Museu del Transport, causa veritable enveja saber la trajectòria i les característiques del també conegut com
No ha tingut el ressò que calia, i si no arriba a ser per una oportuna piulada del sempre indispensable Joan Carles Salmeron, m’hagués passat per alt a mi i a aquest bloc. El 25 de setembre passat va fer dos-cents anys exactes de la inauguració del primer ferrocarril de vapor (a la dreta, gravat).
Acabàvem l’apunt de la setmana passada, sobre el transport públic de Marsella, amb una enigmàtica referència. Es tracta de l’antic funicular que existí a la ciutat i que durant 75 anys prestà servei tot facilitant l’accés a la basílica de Notre-Dame de la Garde. Més aviat era un ascensor i amb aquest nom fou conegut
Una estada de menys de tres dies a Marsella m’ha permès conèixer de primera mà el transport públic local. El metro marsellès ja té els seus anyets, és del 1977 i recorda molt el de Lió, ciutat que també vaig visitar no fa massa: el mateix disseny dels cotxes i la mateixa rodadura sobre pneumàtics,
Fa dues setmanes parlàvem del tràgic accident del funicular lisboeta da Glória i comentàvem que la capital portuguesa té tres funiculars o elevadores (da Glória, da Bica i do Lavra). Així m’ho va fer saber la suposadament fidedigna IA. Però no. L’amic (de moment virtual, a Facebook) Joan Alberich m’informa que n’hi ha un quart,
En el marc de les activitats per commemorar el centenari del metro barceloní, TMB ha programat un seguit de visites guiades a llocs o instal·lacions de la xarxa que normalment resten fora de l’abast de la gent. Aquestes “jornades de portes obertes” ja van iniciar-se fa algun temps amb la possibilitat d’accedir al Centre de
En el moment de la redacció d’aquest apunt, el primer després d’un petit parèntesi estiuenc, la xifra de morts a l’accident de l’Elevador da Glória de Lisboa puja a 16. Novament hem de lamentar una desgràcia que té com a protagonista un transport sobre vies, en aquest cas molt popular, de gran valor patrimonial (declarat
Encara que sembli contradictori, per raons personals no em desplaço mai en tren. Al lloc on visc no gaudim d’aquest mitjà de transport i quan em desplaço a Catalunya són comptades les vegades en què n’he pres un els darrers temps. Dilluns passat, 28 de juliol, va ser un d’aquests dies. Podia haver estat una
“¿Vostè té experiència en conducció de trens?” va ser la primera i inesperada pregunta. “Només de cotxes” va ser la insípida i previsible resposta meva. El diàleg sorgí en el transcurs d’una inoblidable experiència viscuda ahir. Amb motiu del centenari del metro de Barcelona, TMB ha organitzat els dos darrers caps de setmana de juliol
L’any del centenari del suburbà barceloní, també el parisenc està de celebració. Dissabte passat va fer 125 anys de l’obertura de la primera línia del seu metro. Fou a les 13 hores del 19 de juliol de 1900, el recorregut era entre Porte Maillot i Porte de Vincennes (actual línia 1) i el temps que
Un soir, un train (‘Una nit, un tren’) és una pel·lícula belga dirigida per André Delvaux el 1968, basada en la novel·la De trein der traagheidde de Johan Daisne. La història segueix Mathias (Yves Montand), un lingüista belga que viu amb la seva parella, Anne (Anouk Aimée), una productora teatral francesa. La relació entre ells
Ja ha sortit publicat un nou recull d’apunts d’aquest bloc (i del seu germà Les aigües turbulentes), que du el títol d’Aquest era el tema. És el que fa catorze. Si voleu saber quina opinió tinc sobre la política, la societat o la cultura, si us abelleix viatjar amb mi per tot el món en
Des de fa uns anys, el transport públic es suma a la celebració/reivindicació del 28-J, el Dia de l’Alliberament Gai-Lesbià. L’any passat ja va treure el nas en aquest bloc el metro de Roma, amb el seu treno dell’inclusività. Avui farem un colorista viatge per alguns metros del món, que de diverses maneres contribueixen a
Un edicle és, segons el DIEC, una “construcció de petites dimensions, com un quiosc, un templet, etc.” i és la denominació més apropiada per referir-se a un element històricament molt característic en alguns metros del món, també en el de Barcelona. Els edicles han tornat a l’actualitat per dues raons: els centenaris del Gran Metro