VIA A VIA

Demà diumenge, els amics gallecs estan convocats a les urnes per elegir el seu parlament. M’he entretingut a localitzar compromisos concrets de les principals formacions polítiques en matèria de mobilitat. Val a dir que l’estructura legal de la xarxa ferroviària gallega condiciona aquests compromisos, ja que la seva totalitat és de competència estatal (sigui el tram d’alta velocitat fins a Ourense, sigui la xarxa d’ample ibèric, sigui l’únic ferrocarril de via estreta, que enllaça O Ferrol amb Astúries, Cantàbria i Euskadi, a sota).

El programa del Partit Popular, que aspira a seguir governant quatre anys més aquella nació, no sembla cap prodigi ni de concreció ni de compromís, ja que es limita a afirmar que “prestarem una especial sensibilitat al servei estatal del tren de Rodalies” (punt 16 del programa de mobilitat). Especial sensibilitat. De més ambició és l’objectiu últim del Bloque Nacionalista Galego, amb opcions reals d’assolir el govern i la presidència, que en el punt 8 de l’eix 5 (“País productiu i dinàmic”) del seu programa es compromet a desenvolupar un Pla Territorial de Mobilitat per tal de “crear una xarxa gallega de ferrocarrils i el tren de proximitat que el país necessita”. Per últim, el Partit Socialista Obrer Espanyol, igual que l’altra formació sucursalista, opta també per apostes de curta volada i sempre condicionades a la complicitat del govern estatal, ja que el programa afirma
que “donarem impuls a la sortida sud de l’AVE,  unint Vigo amb Oporto i impulsarem la sortida de Vigo per Cerdedo” (punt 145) i “implementació del servei ferroviari de Rodalies que el govern d’Espanya té previst crear, amb especial atenció a les connexions interurbanes i als eixos A Coruña-Ferrol i Vilagarcia-Tui” (punt 169); fixem-nos que els dos punts fan referència a actuacions estatals, sense que es contempli cap actuació pròpia.

Cap de les tres formacions polítiques no introdueix en els seus programes la possibilitat d’impulsar, des de l’àmbit autonòmic, la introducció de cap mena de solució tramviària per a les principals conurbacions urbanes gallegues. Caldrà esperar la pròxima cita electoral municipal per llegir esperançadores notícies al respecte, després de la malaurada desaparició del servei de tramvia històric d’A Coruña, el 2011 (a dalt), darrer vestigi gallec d’aquest mitjà de transport.

[Imatges: a dalt, ferrocarril de via estreta, viajarentren,net (foto Álvaro Arrans); atlantico.net; coruna.gal]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!