VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

9 de març de 2024
Metros
0 comentaris

Però què és un metro? (5)

En la nostra petita recerca sobre el concepte “metro/metropolità”, ja llarga en el temps, i després de fer-ho en les llengües catalana, castellana, francesa i italiana, acabarem la primera part de la sèrie amb un cop d’ull al gallec i portuguès. Com veurem, les definicions trobades en tres diccionaris de referència localitzats en aquesta llengua (o dues llengües, perquè hi ha molta discussió entre els lingüistes sobre la qüestió) estan caracteritzades per una gran concisió i paral·lelisme entre elles, de manera que no és exagerat suposar que unes han estat directament influenciades per altres.

El Diccionario de la Real Academia Galega, que té caràcter de normatiu pel que fa al gallec, defineix metro com un “sistema de transport urbà, format per trens de tracció elèctrica que circulen sobre rails exclusius, de trajecte gairebé sempre subterrani”.

El Dicionário Priberam da Língua Portuguesa (DPLP), una obra que recull gairebé 165.000 entrades lexicals, aporta defincions diferenciades entre portuguès i brasiler, amb alguna diferències entre les dues: un metro (metrô en brasiler) és un “ferrocarril (caminho-de-ferro en portugès, estrada de ferro en brasiler), generalment subterrani, destinat al transport ràpid de passatgers en medis urbans”. En una segona accepció, el metro és el tren que circula pel sistema abans definit.

Per últim, tenim el Dicionário Houaiss da Língua Portuguesa, també de referència en aquella llengua, que recull una interessant diferència. Metro, a seques, derivat de metropolitano, és en la seva quarta accepció un “sistema de transport urbà realitzat per trens elèctrics que circulen per una xarxa exclusiva totalment o parcialment subterrània”. Però hi ha una segona entrada, metro de superfície, “sistema de ferrocarril destinat al transport ràpid i urbà de passatgers, que té un recorregut construït majoritàriament en superfície”.

Les tres fonts ens parlen d’un ferrocarril en un mitjà urbà, de recorregut exclusiu i normalment subterrani (oferint, per tant, les característiques bàsiques que ja ens aportaven les altres llengües) i, en dues d’elles, destinat a passatgers (bastant obvi però que ben mirat no és sobrer) i de tracció elèctrica (que entenem com una extensió de caràcter tècnic que no aporta res). L’interessant és l’entrada de metro de superfície del Houaiss, elevant per tant a la categoria de metro aquell transport que no és ni subterrani ni (encara que no ho digui) elevat, és a dir el que en altres latituds tota la vida n’hem dit tramvia. Naturalment, en portuguès també existeix una paraula específica (eléctrico) i per tant metro de superfície suggereix l’aparició d’un tercer sistema de transport urbà guiat, l’equivalent a allò que en el seu moment es va intentar batejar com metro lleuger, un eufemisme per no dir-ne tramvia, mot que per a algunes sensibilitats estava carregat de prejudicis.
Ja tenim prou informació de les cinc llengües romàniques més representatives. En el proper capítol estarem en disposició d’agrupar definicions i proposar conclusions.
[Imatge: xunta.gal]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!