Aprofito que estic mig convalescent del coll i un molar per acabar de dissenyar una presentació per a la xerrada que faré el proper 2 de novembre a La Sénia en motiu del 42è Aplec excursionista dels Països Catalans i que he titulat ‘El cultiu històric de l’olivera’. Sobre l’olivera en podríem parlar a bastament
Josafat fou campaner. Tothom qui ha llegit la novel•la d’en Bertrana ho sap. A mi les campanades que més m’agraden no són les del meu poble, sinó les de La Sénia. Les campanades del campanar de l’església de Sant Bartomeu, de 36.93 metres. Agafa’t.
Fa un parell d’anys que ja no faig mercat a La Sénia, los dissabtes, de bona matinada fins l’hora de dinar. Fa un parell d’anys, aproximadament, potser un poc menys. Però el cargol de la font sempre m’espera. No passa fred, ni calor. Ell espera. Ja fa dies.
Cal veure-hi clar i, quan calgue, anar amb les llargues.
Dissabte vam trobar-mos uns amics i amigues per a escoltar l’amic Jordi parlar sobre el seu àmbit professional, que és la Biodinàmica. Ma filla Aran semblava disposada a escoltar en Jordi, però finalment va adormir-se. Havíem estat jugant força estona i la sala del Centre Marcel.lí Domingo, plena, és certament acollidora, ideal per a relaxar-se