Pilar Carrera, Eduardo Luque, Nos quieren más tontos. La escuela según la economia neoliberal. El Viejo Topo, Barcelona, 2016, 158 pp. Des de fa algunes dècades, la pensadora Susan George ens ve denunciant el creixent segrest del pensament en la societat globalitzada. Bona part dels intel·lectuals i mitjans resten al servei del poder i
És evident que vivim un dels moments de màxima intensitat política de les darreres dècades. Els mitjans de comunicació, amb certa tendència a l’endogàmia i l’autoreferència, ens podrien induir a pensar que els grans debats són locals, quan en realitat posseeixen una dimensió estrictament global. A Catalunya, la qüestió de la independència; a Espanya, la
Al seu darrer llibre, Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) recorre a la frontera com a metàfora de la desolació que envaeix l’existència de milions d’individus massa pròxims a nosaltres. Dies de frontera, una novel·la narrada tan desordenadament com les noves tecnologies ens inciten a esquarterar la realitat, ens explica una història banal: la formació, construcció,
Imagino que és fora de tota discussió la transcendència de la figura de Josep Fontana, un dels historiadors europeus més rellevants del segle passat, i que en els darrers anys està publicant les, al meu entendre, obres més significatives de la seva extensa carrera. Quan llegeixo a Fontana tinc una sensació similar a la que
Vaig néixer el 1965, la qual cosa vol dir que vaig patir com a alumne les darreres traces del franquisme a les aules. Eren anys en blanc i negre en què l’escola esdevenia un engranatge més d’un sistema fonamentat en la por i la repressió, en què l’individu era esclafat per una dictadura abominable, en