Quan sigue, que els bancals s’alcen com los pins i sorgeixin les paraules de la raó dels pobres. Que els bancals s’alcen com los pins i les paraules esdevinguen realment fronteres en favor dels pobres i desvalguts. Que els bancals s’alcen com los pins i arreu esdevinguen realitats en favor dels presos, els malalts i els qui ara passen gana. Que els bancals s’alcen com los pins i viure no siga una lluita de pobres i rics, sinó la versió abreujada del conte dels vius i espavilats. Que tot siga primigeni quan la lletra no valgue un ral i que tot esdevinga caduc i estèril passat el capvespre. Que l’esperança no valga per fregir un ou. Que els enamorats es vulguen com amics. Que els bancals s’alcen com los pins i a canvi, res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!