Estimar com s’estimen los amics que un dia van saber que no compartiran mai la mateixa opció política, però que poden confiar que mai seran deslleials a tot allò que compta molt per a viure i és una sort, com el fet de compartir la sinceritat en el diàleg i una amanida al bell mig
Estimar com s’estimen los amics que es truquen a les dues de la nit més fosca de l’any per dedicar-se paraules tranquil•litzadores, recomfortants, reparadores de les crisis d’angoixa que han precedit el silenci de la matinada, d’aquella matinada estranya i amarga. Sentir com senten les lectores de novel•les ben treballades, que són aquelles que voldries
Enguany, este passat dissabte, la bona gent de Salvem lo Montsià vam estar presents a la 5a Festa pel Territori, a l’Hort d’Iglésies, a la Selva del Camp, que portava per títol ‘Comerç global, impacte local’. La Teresa Forcades va ser l’encarregada de fer una primera i esplèndida ponència al respecte. A banda de tenir un
M’agrada el silenci, la pau i l’exili de la ment i del cos cap a provisionals indrets curulls de llum, erms inhòspits, vergers, camins i marrades, senders abandonats, llogarrets despoblats, masos vençuts pels anys, lligallos i camps verds, garrigues i bells prats on els braus pasturen. Reviure l’emoció de tornar a trobar-nos i estar sans
Has arribat al migdia i tots los moixons et seguien, tot volant arran de terra. Les margarides han florit i les oliveres riuen en vore’t, en sentir-te a prop. Les serps han sortit dels seus caus i els gripaus baden a l’ombra, a prop de les basses dels horts. Jo sé que has tornat per
Plou de nit i sortim a passejar pels carrers i les places del poble. El nostre caminar és lent, feixuc, i en arribar a la platja mos fonem amb la brisa i les mil estrelletes que no volen deixar-mos a soles perquè saben que tot s’acabarà i tornarem a somriure, lliures, solitaris, més conscients que