Massa cara la nit per negociar
una eixida a esta llum embruixada,
ara que la neu s’escola terra endins
i alego el gebre governarà les raïls
i les raïls abrigaran les llombrius
i l’ordi poc reeixit malgrat la saó
acollirà conills i estornells,
però tot plegat ja de cara a la primavera
silent, discreta i enamorada
de la seua tornada del món de les ànimes.
Mentrestant, l’aigualera glaçada
fecunda la terra de tots los verals,
de les garrigues, dels corrals i dels masos
i no siga dit que els pastors badem o jaiem
i los corders no mengen com los bous
i les xemeneies no fumegen
per portar-nos nous amors i bons auguris.
Que no siga dit que passem pena
o renunciem a una nit d’aquelarre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!