La claror del sol
d’este hivern orfe
de plors alegres,
després de ploure,
cobreix la terra
del llentiscle verd.
La terra eixuta
de l’argelaga,
de l’extingit llop
de les muntanyes
i les llegendes
de la contrada,
no té misteri.
L’hivern és tant breu
com un capvespre.
Ja no passejo
pels verals del riu.
Tornem on érem,
a l’estiu feixuc,
a anhelar tardors,
lo temps de sembrar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!