Solcades

Vaig néixer el 1980 i tota la meua infantesa i joventut vaig anar a una escola laica, en català i concertada. Evidentment, la millor escola del món, per mi, amb els millors professors i professores del món i els companys i companyes més meravellosos i enyorats.

Estes coses, com diu el poema ‘L’Elionor’, d’en Martí i Pol, que un matí mos va fer descobrir lo nostre tutor de cinquè, en Joan, ‘aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre’. Són incomptables les hores compartides i les històries. I l’educació i els valors implícits. Les ‘actituds, valors i normes’ i les xerrades del ‘Pele‘, los divendres al matí. L’estimat ‘Pele’, que mos ensenyava també a jugar als escacs.

Fa poc vaig confessar a una persona important per a mi en els darrers anys que ‘la meua fe és agnòstica, però la meua ètica és cristiana’. Segurament, calia arribar als meus 37 per a afirmar-ho amb el convenciment propi dels que intueixen que van coneixent-se bé a través dels ulls aliens i savis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!