La setmana de la Pasqua
reviuen els prats
i la junça creix per les vores
de les séquies i els camins.
Les nits són fredes
i els dies assolellats.
Les hores passen lentes
perquè el temps ha canviat.
Ací, al Sénia, bufa el Mestral,
que deixa un cel net al mar
i un cel de núvols blancs
a les serralades que han rebrotat
d’ençà que floriren els ametlers
i la pu-put tornà als bancals.
Aviat s’enlairarà el fonoll
i tornaran les roelles
quan la civada ja espigue.
I als horts, les canyes d’enramar
les tomaques i les bajoques
a l’estiu seran vençudes,
avui d’ací i demà d’allà,
i s’hauran de tornar a calçar.
I els solcs es cobriran de melons
que alguns passejants berenaran.
A mida que passin els dies,
les hores seran més feixugues
i les pluges, si arriben,
mos xoparan los cossos
que tot seguit eixugarà el sol.
I en acabar els jorns
esperarem asseguts a l’ombra,
cadascu la seua, i a la calma.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!