Ja sabeu que no tinc secrets, però evidentment hi ha coses que les conto fent redols sobre la meua experiència. Esta nit li contava a Toni. Esta nit: la joia de descobrir que Toni és un cristià de pedra picada, intel•ligent i honest.
M’explicà Toni la seua experiència com a catequista (també catequista meu) i la seua fe en Déu. I en arribar a casa, em vaig sentir ple i feliç, en pau.
El fet de parlar amb cristians sempre m’alegra. M’alegra que molts experimenten l‘alegria de viure a redós del Senyor Déu i ho facen des d’una perspectiva intel•lectual, també.
Si no fos per Ell, que em salvà en el pitjor moment de ma vida, a soles, acudint a les misses diàries i sentint-lo verament a prop meu, la meua vida hagués estat un altra.
Viure en l’amor és el millor que li pot passar a una persona. Viure sense ressentiment, tot i el trauma. Una persona pot oblidar els fets, però no pot oblidar com es va sentir. Has de conviure-hi i tractar-te. I no tenir por de la justícia, malgrat un dia et fallés injustament tot el sistema.
He nascut en una família catòlica i ara us dic que Déu et salva. Que el Creador et salva, però has de posar de la teua part. No hi ha cap secret en això: estima.
Estima fins i tot quan tot s’afone i estigues a zero. Ell et salva, sense misteri. Confia-hi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!