Què veig?
Veig el gust
d’aquest aire.
Sento estar a soles
al paradís
de la dolça tristesa
amarrada als cors
del meu estómac.
No veig res,
els records s’anticipen.
Mai passa res
perquè el temps
dels rellotges
no avança.
Allà on Karl Marx
s’hi pixa i s’hi caga,
allà visc jo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!