Cafè i lectura (VII)

Una altra relectura, esta volta d’Amades: La màgia del nom (Deriva, 1992). Una primera edició d’un text inèdit a cura de Josep Martí, qui també signa el pròleg.

La primera lectura que vaig fer d’en Joan Amades van ser Les millors rondalles catalanes, editades per Barcino, si no recordo malament. Un aplec molt amè i de lectura planera, com és propi de la seva literatura.

Joan Amades, el folklorista del país per excel•lència, l’antropòleg, té la gran virtut de fer-se entendre molt bé i d’anar al gra. Sempre he pensat que darrera dels seus treballs hi ha prèviament una voluntat de síntesi. I darrera d’una síntesi -i ara penso amb el mateix Pierre Vilar, un dels patriarques de la historiografia catalana- hi ha la voluntat d’estructurar la matèria. I això és el que trobem en aquest assaig d’Amades, d’allò més entretingut i evocador: Un fil en la formació dels noms, els cognoms i els renoms de casa nostra, però també a voltes observant els d’altres països i continents a tall d’exemple.

Quan l’acabi (o torni a acabar), que amb tota seguretat serà aquesta mateixa nit, en faré cinc cèntims més per a la parròquia del bloc i per distreure’m.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *