Les meravelles

La dita és diàfana: Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara. I el cas és que al llarg d’este estiu ja portem a les esquenes dues onades de calor, però l’endemà i l’endemà passat de Sant Jaume ha plogut i l’ambient, almenys de nit, gira més fresc. Tant, que acabo de tanca la finestra.

Però l’he reobert així que he recordat el gall. Si en fos veí, potser m’hi cagaria, però a l’alçada de ma casa el cant del gall pren un aire rústic, indulgent. Folklòric i alegre.

Passaràn el ball, el bou i el castell de focs de les Festes, però el cant del gall no passarà. Això és segur. I jo, que sóc una bèstia conservadora de gairebé quaranta primaveres i poc amic dels mosquits que fan vida nocturna a l’entorn del meu rostre, no tinc cap recança en reconèixer-ho.

Que acabem de passar una bona nit, mentrestant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *