Cuso el set i faig un pedaç.
Cada somni té una lletra
que el vent escampa pels carrers.
Evocació del Maestrat,
dels seus camins ben margenats,
del seu paisatge conreat.
Cada carrer esguarda un record.
Les hores van caient del niu
on van néixer durant la nit.
De bell nou prenc el pinzell fi
i del camp en faig un gran llac
i d’un gra d’all, una lluna.
Persisteix la remor del mar.
Camina que caminaràs.
Queda vida per a viure.
La roda volta i volta enllà,
més enllà de l’animeta
i més enllà de les places.
L’estiu mos sentirà plànyer
perquè a tothora soleja
i un dia arribarà l’aigua.
L’aigua regalada, del cel,
i potser ja serà octubre
i reviurem una vida.
La vida del vent i del llamp,
la joia de ser-hi cantant.
Endavant les atxes i llum.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!