Preludi de l’aiguat

De sobte, tal i com assenyalaven els mapes meteorològics, el cel es cobreix de núvols densos d’un blau marí com feia mesos que no es veien. L’aire pren embranzida i torno als mapes per saber de quin vent es tracta. Xaloc. Diuen del Xaloc que és un vent càlid i que porta pluja de fang. Certament, recordo que ahir vaig haver de netejar els vidres de la furgoneta perquè estaven bruts del fang de la pluja minsa de la nit anterior.

Ara sento tronar a la serra. És una remor constant. I els núvols cada volta prenen uns tons més blaus i llampega de forma intermitent. Sembla que tindrem tempesta. Ací encara no ha caigut cap gota, però se sent l’olor de terra banyada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *