Quan la nit s’adorm

Quan la nit s’adorm,
les plantes creixen,
l’òliba somriu,
la puput calla
i els gossos borden
en la distància,
desfent silencis
o enaltint-los més.
La nit és bona
i potser solemne.
Començar a llegir,
començar a somniar
o potser a vetlar.
Any dos-mil divuit:
La perspectiva
endolceix les hores.
Vint-i-u d’abril,
dia assolellat
i ara traspassat.
Mancats de colors,
els estels brillen
a la intempèrie.
Heus ací els segles:
la vida i la nit.
Quatre dies i au,
al secà s’ha dit.
Un viatge llarg,
vacances a part
i befes també.
Per a demà, més.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *