Avui en faria cent. Cent primaveres a la Terra, a la seua Segarra, reescrivint les ‘Cròniques’ amb la mateixa velocitat i bonhomia en que responia a les entrevistes.
No sé per què sempre m’ha fet l’efecte que en Pedrolo escrivia a rampellades i gaudint de la nit, després d’haver madurat el relat mentalment.
Com podríem saber la colla d’altres premis literaris que haurien acabat engruixint els seus personatges despentinats i amos del seu destí, malgrat la ventura i desventura d’un atzar qualsevol.
Com podríem endevinar els embolats feliços que els seus articles haurien promogut al marge de la Diada i els discursos.
Doncs imaginant, ves, com ens obliga a fer-ho la seua literatura, prosa, teatre i poesia, com aquella que titulà ‘Història íntima’ per deixar escrit que ‘tenia tants cors a la mà que ja no sabia què fer-ne’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!