La por és un concepte bíblic, és una emoció congènita, vull dir, és el témer que, si baixo de l’arbre, l’antílop m’esguardarà abans que jo endevini la seua presència.
Però si no baixo de l’arbre, potser l’amenaça serà més gran, tard o d’hora.
Si prenc el valor suficient, si confio amb els meus recursos, si reconec la meua vulnerabilitat i sóc capaç de trascendir realment en favor d’una major supervivència…
Aleshores, segurament, hauré experimentat el miracle del salt evolutiu. I qualsevol dia, quan mire enrere, m’adonaré de la rellevància del meu gest. I el mèrit serà un silenci que la ciència sabrà reconèixer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!