VIA A VIA

[Reprenc l’anàlisi sobre definicions de metro en diferents llengües, començada aquí i continuada aquí]

El Dictionnaire de l’Académie française és el diccionari oficial del francès. En la seva novena edició, la més actual, defineix métro, en tant que abreviació de métropolitain, com chemin de fer à traction électrique, partiellement ou totalement souterrain, qui relie les différents quartiers d’une grande ville, d’une agglomération; l’ensemble des installations d’un tel réseau. Métro aérien: dont le trajet se fait à l’air libre.

• Aquí també el defineix com un ferrocarril però, com passava amb la definició catalana de la Viquipèdia, especifica que és de tracció elèctrica. Sincerament, no entenem aquesta innecessària precisió. Llevat de la utilització del vapor en els orígens londinencs, ¿s’ha fet servir alguna altra font d’energia per fer anar aquest mitjà de transport?
• L’anterior pregunta s’ha de formular en el benentès de tenir en compte que el metro circula per túnels o llocs tancats, i això lliga amb el segon element definitori que ens ofereix el Dictionnaire, a saber que el metro és un ferrocarril parcialment o totalment subterrani. Lluny de considerar que aquest “parcialment” equivalgui a un recorregut en rasa (com abans el tren del carrer Aragó i l’avinguda de Roma barcelonins, per entendre’ns), entenem que es refereix a que en un mateix recorregut es poden succeir trams subterranis i trams en superfície, circumstància cada dia més habitual.
• El metro és propi d’una gran ciutat, però també d’una aglomeració (se suposa que urbana), obrint així encara una mica més el ventall d’escenaris, però de nou ens trobem amb una deficient precisió quan afirma que el metro enllaça o comunica diferents barris; potser hagués estat millor parlar de “zones”, no de barris; d’altra banda, si també parla d’aglomeració, la lògica ens porta a pensar en que el que s’uneixen són poblacions diferents, potser municipis diferents, però no barris.
• Finalment, incorpora una definició subordinada amb un important matís: el metro aeri, que circula “a l’aire lliure”. Hem d’entendre “aire lliure” com quelcom oposat a “túnel” o “recorregut subterrani”. Si és completament exterior i es fa dir “aeri”, cal considerar-lo un sinònim de “metro elevat”, en perfecta concordància amb altres definicions avançades en què una de les característiques del nostre mitjà de transport és que circulava a diferent nivell del carrer.

El segon diccionari a considerar és el popular Larousse (Le Petit Larousse). Ofereix tres definicions: (1) Chemin de fer urbain à traction électrique établi en site clôturé, généralement en souterrain ou sur viaduc, et destiné au transport des voyageurs avec une fréquence élevée de desserte. (2) Métro léger: métro établi en surface et comportant des traversées routières à niveau avec signalisation automatique. (3) Métro régional ou métro express: service ferroviaire à traction électrique, rapide et cadencé, desservant une région urbaine étendue en traversant le noyau central et dont les arrêts sont espacés.

• Ferrocarril urbà, com moltes altres definicions, que incorpora la puntualització de la tracció elèctrica, que ja hem comentat.
• Circula per: primer, un lloc tancat (clôturé), que s’ha d’entendre com tancat a la circulació d’altres tipus de vehicles o de mitjans de transport; i segon, un lloc subterrani o en viaducte. Ambdues acotacions ens remeten a una de les característiques definitòries del metro, és a dir, circular per llocs diferents de les vies urbanes, o per dalt o per sota, cosa que de nou exclou els tramvies.
• El Petit Larousse també es veu en la necessitat de precisar que el que transporten els metros són viatgers, no cap mercaderia inanimada.
• Fa una incursió en les freqüències del servei, que han de ser “elevades”, òbviament sense més precisions però establint implícitament una comparació amb les freqüències d’un ferrocarril convencial, de mitjana o llarga distància, que solen ser molt més baixes.
• Fins aquí la primera definició, però és que n’afegeix dues més. El “metro lleuger” fa saltar pels aires tota la definició anterior, concretant que la circulació es fa en superfície i es creua amb altres vies mitjançant senyalització automàtica (o sigui, els semàfors de tota la vida). No se m’acut definició més exacta per a un tramvia. Sembla que a l’estat francès “metro lleuger” ha fet més fortuna el que aquí no va passar de ser un eufemisme per no esmentar el mot tabú de reminisciències porcioleres.
• La tercera definició, “metro regional o exprés”, eixampla el camp de domini semàntic, abastant “una regió urbana”. Ja no parlem de ciutats ni d’aglomeracions urbanes, sinó d’una tercera corona territorial, condicionada per una ciutat o nucli central (un noyau) i deservint barris, poblacions o nuclis petits, que és el que suggereixen les precisions de “servei ràpid” i “parades espaiades”, que la definició incorpora. Més discutible és la referència a la “cadència” d’aquest servei, que entenem similar a la “freqüència”, innecessari si no se’ns especifica si és alta o baixa i respecte a què.

Per acabar, donem un cop d’ull a la Viquipèdia francesa. Després de recordar-nos que métro és una apòcope de (chemin de fer) métropolitain, ens el defineix com un moyen de transport en commun urbain i introdueix la informació pròpiament enciclopèdica dient que les premiers véhicules voyageurs de métro furent tirés par des locomotives à vapeur i que la traction électrique s’imposera partout dès les toutes premières années du xx^e siècle.

• Amb l’escuet adjectiu “urbà” despatxa la localització característica dels metros, sense entrar en consideracions de mides o tipologies.
• Amb l’esment als vehicles de viatgers queden excloses, aquí també, les mercaderies com a objecte de transport i de nou un diccionari es veu en la necessitat d’especificar el tipus de tracció, a vapor primer i elèctrica després.

[continuarà]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!