El meu pas per l’aeroport de Barajas, fa dos mesos, en ocasió d’una connexió internacional, em va permetre descubrir i emprar un mitjà de transport guiat pràcticament del tot desconegut per a mi: un tren llançadora subterrani que uneix les terminals 4 i 4S, reservada aquesta darrera a tots els vols amb destinació fora de l’espai Schengen. Havia sentit tocar campanes d’un transport d’aquestes característiques, però tractant-se de l’aeroport madrileny, infraestructura que no para de beneficiar-se de tota mena d’inversions i millores en perjudici del de Barcelona i d’altres, mai no m’havia molestat en prestar-li cap atenció.
Oficialment es tracta d’un APM. No, no té res a veure amb el programa televisiu d’humor, sinó que les sigles corresponen a Automatic People Mover, és a dir un tipus de transport destinat a traslladar viatgers en circuits de poca distància. En el cas que en ocupa, són 2.100 metres, la distància que separa les dues úniques estacions, situades a les dues terminals abans citades. El cert és que, tècnicament parlant, és un metro si ens cenyim estrictament al seu caràcter completament subterrani. En funcionament les vint-i-quatre hores del dia, tarda quatre minuts en transportar gratuïtament els usuaris de l’aeroport que únicament han d’anar proveïts de la corresponent targeta d’embarcament. Són 19 vehicles de gàlib estret, sense conductor (els únics de Madrid, per cert), de la canadenca Bombardier. Inaugurat el servei el 2009, és usual que molts mesos superi el milió d’usuaris.
L’APM de Barajas: un nou i innesperat mitjà de mobilitat. El dia que vaig experimentar-lo, el servei fou ràpid, pulcre i còmode.
[Imatge: wikivoyage.org]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!