VIA A VIA

Aprofitant les obres de la línia 4 del metro barceloní, la groga, TMB ha aprofitat per restaurar l’estació Correus, tancada des de fa més de mig segle (1972). S’ha netejat, s’han tret els elements fets malbé i s’han col·locat noves rajoles de color blau per protegir els anuncis, que continuen a les parets de l’estació igual que el rètol Correos. Qui estigui encuriosit per veure’n el resultat ho podrà fer fugaçment a través de les finestres quan els combois circulen entre Jaume I i Barceloneta. Llàstima que l’antiga estació no pugui ser pròpiament visitable (com la de Chamberí, a Madrid) i confiem que les raons siguin tècnico-estructurals i no econòmiques com passa sempre.

Correus pertany a la categoria coneguda com “estacions fantasma”, és a dir aquelles que després de prestar servei uns anys foren clausurades i les que van ser construïdes i mai no van entrar en servei per modificacions dels projectes inicials. En el primer grup s’inclouen a Barcelona, a més de Correus, les de Ferran (prop de Liceu), Bordeta i Santa Eulàlia (en superfície); en el segon grup es troben les estacions de Banc (a la Via Laietana, plaça d’Antoni Maura) i Gaudí (la més ben conservada, situada a l’avinguda Gaudí i que no va entrar mai en servei perquè es decidí mantenir el recorregut inicial de la línia 5 abans d’entrar en funcionament la 4).

El fet de tractar-se d’estacions abandonades i d’accés difícil o vedat les converteix en objectiu llaminer de fotògrafs, aventurers o aficionats a temes més o menys esotèrics, com passa amb edificis, naus industrials o altres instal·lacions en extraradis urbans o fins i tot en zones boscoses. Segurament el qualificatiu de “fantasma” ve d’aquesta faceta espectral, misteriosa o paranormal que poden suggerir els llocs foscos i poc transitats habitualment, i els metros del món i les seves estacions en desús ho son. Encara que no sigui ben bé del gènere misteriós, es diu que l’estació Banc (anomenada així per estar situada sota l’edifici de l’antic Banc d’Espanya, després una coneguda caixa d’estalvis) hauria servit per transportar i dipositar-hi les recaptacions de diners. No hi ha proves documentals del fet. Es tracta d’una més de les moltes llegendes urbanes que circulen. Una “fantasmada” més, vaja.

[Imatge i informacions: timeout.cat, foto ATM]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!