VIA A VIA

Reprenem les investigacions filològiques sobre el concepte “metro”. Avui, l’italià.

El Grande Dizionario della lingua italiana de l’Accademia della Crusca, considerat el diccionari oficial d’una de les nostres llengües germanes o cosines, defineix la paraula metropolitana en aquests termes: “Ferrovia urbana, sotter­ranea o sopraelevata, realizzata come servizio pubblico per il trasporto rapido di passeggeri fra le diverse aree cittadine e le zone perife­riche. – Per estens. : il servizio, il percorso, ciascuna vettura di tale ferrovia.”

La primera característica a destacar és el seu caràcter de “ferrocarril urbà”; la mateixa definició ens aclareix, més endavant, l’abast d’aquesta “urbanitat”: “àrees ciutadanes i les seves zones perifèriques”, és a dir que estableix una concepció àmplia del que usualment entenem per ciutat. La segona consideració de la definició és que aquest ferrocarril urbà és específicament subterrani o elevat, en la línia d’altres llengües vistes anteriorment, que exclouen els ferrocarrils urbans a nivell de carrer, això és els tramvies.  Tercera i darrera qüestió a comentar: el transport “de passatgers” (especificació òbvia però potser no tan sobrera com sembla) és un servei públic (entenem que es refereix a que és universal, destinat a tothom, i no una concreció jurídica del servei) i ràpid (suposem que per oposició al trànsit rodat de superfície, raó que determinà en origen l’aparició dels metros).

Passem a la versió en italià de la Viquipèdia: “La metropolitana (comunemente conosciuta anche come la metro o il metrò) è un sistema di trasporto rapido di massa di tipo ferroviario destinato ai servizi urbani, caratterizzato da un’elevata frequenza delle corse e normalmente organizzato sulla base di percorsi fissi. Dal punto di vista tecnico la metropolitana è una ferrovia, per cui è caratterizzata da sede propria e il traffico vi è regolato da sistemi di segnalamento ferroviario e particolari regimi di circolazione. Le metropolitane possono avere percorsi tanto sotterranei quanto sopraelevati, come pure essere tracciate a livello del suolo, ma sono caratterizzate dall’assenza di attraversamenti stradali o pedonali, così come dall’uso della trazione elettrica“.

En aquesta definició la delimitació territorial és més concisa (“servei urbà”), mentre que des del punt de vista tècnic s’esplaia més: és un ferrocarril, amb xarxa, tràfic, senyalització i circulació específiques, excloent-ne doncs els ferrocarrils interurbans. Pel que fa als diferents nivells per on transcorre, la definició s’aparta de La Crusca i introdueix el livello del suolo, és a dir el carrer, condicionant-lo, això sí, a l’absència d’encreuaments de carrers que en dificultin la circulació. Aquesta darrera puntualització és important perquè serveix per a excloure’n de nou els tramvies que, com sabem, sí que estan sotmesos a la lògica circulatòria de les ciutats amb tot el que això comporta (senyalització, semàfors, encreuaments, passos de vianants, etc.). Finalment, la definició de la Viquipèdia no s’està de recordar-nos que el metro és de tracció elèctrica.

Tenim doncs nous i valuosos elements d’anàlisi per obtenir una definició ben precisa del que és un “metro”. Seguirem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!