VIA A VIA

Les notícies de darrera hora ens parlen de mogudes militars a Rússia. Sembla ser que l’exèrcit de mercenaris de nom Wagner s’ha rebel·lat contra les autoritats de Defensa d’aquell país i avança sense massa resistència, a hores d’ara, ni més ni menys que cap a Moscou. Pel camí ja s’ha fet amb el control de les ciutats de Lípetsk (500.000 habitants) i Rostov del Don (1.200.000 habitants).

Aquesta darrera ens interessa perquè forma part d’aquella llarga llista de ciutats del món que tenen emparaulada la consecució d’una línia de metro, però va passant el temps sense resultats tangibles. Se’n parla des dels anys 70 i un primer projecte del 1991 contemplava una línia de 14 quilòmetres i 10 estacions que transcorria paral·lela al riu Don fins arribar a l’aeroport de la ciutat. Sense més notícies, el 2007, el ministeri corresponent va aprovà un programa de desenvolupament del transport que obligà les autoritats locals a desenterrar el primer projecte i adaptar-lo als canvis experimentats a la ciutat. El 2008 es presentà una estimació pressupostària de l’obra, que ascendia a 1.000M de rubles per quilòmetre; el terreny i la infraestructura de suport triplicaria aquesta quantitat. Poc després l’alcalde va formar una comissió municipal per a la construcció del metro, mentre s’especulava que el 2011, després de concloure els treballs previs de disseny, el projecte estaria en disposició de rebre dotacions de fons estatals. Com es pot comprovar, tot anava a pas de cargol perquè es preveia que el metro comencés a operar “tretze o catorze anys” després. Fent comptes, sembla que enguany els habitants d’aquella remota ciutat estarien a punt d’assistir a la inauguració del servei, però no. Mai no hi va haver finançament i segueixen esperant. El que sí que ha arribat és l’impredictible exèrcit Wagner.

Si el metro de Rostov del Don no funciona a la realitat, haurem d’acudir a la ficció per aconseguir-ho perquè justament aquest és el tema d’una novel·la que porta per títol Murancha, de Ruslan Melnikov, que forma part de la sèrie anomenada “Univers del Metro 2033, que agrupa novel·les i comptes. Navegant per la xarxa, no m’ha quedat massa clar si això de “Metro 2033” són obres escrites, còmics, videojocs o què. Em sobren quaranta anys per entendre-ho. En tot cas sembla que l’acció transcorre en un escenari apocalíptic on el transport subterrani (o el que en queda) hi té un paper determinant. Bé, en el cas de Rostov estem el 2033, quan esclata una guerra nuclear. El metro ja està operatiu, i la raó és que els túnels s’han pogut excavar gràcies a la conversió de la Rostselmash (una empresa que existeix realment des del 1929) de fàbrica d’infraestructures agrícoles a equipació de mineria.

Que això passi en un context de conflicte nuclear, per molt imaginari que sigui, no és gens tranquil·litzador si fem una lectura pessimista del que està passant les darreres hores a Rússia. Seguirem expectants.

[Imatge: metrovideogame.fandom.com; informacions extretes de Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!