Les clarors del sol. Del moll a la Part Alta. Carrer Apodaca.
I I ara què farem? Anirem al casalot, saltarem el mur i mos enfilarem amb l’escala fins al primer pis. Quina aventura! Jugarem a cartes asseguts en aquelles cadires polsoses i aquella taula tant vella. La tarda passarà de llarg i arribarà una lluna colgant a l’alçada del far verd. Qui sap si tornarem a
I Jugant a cartes vistes, al casalot, vam sentir una certa por. No volíem esdevenir ànimes, no volíem que hom descobrís el nostre amagatall, tampoc volíem que les presències de la nostra ment, de nit, mentres dormíem, comencessin a passejar pels racons i pel jardí. Vas dir: ‘Esta font fa respecte’. Totes les fonts abandonades
Ser cristià o sentir-se cristià és una qüestió d’actes i de fe. Jo he conegut de prop a no poques persones que no estan disposades a viure en el camí de la fe tot i ser conscients o intuïr que fóra el millor per elles. Són persones que sovint tenen una pobra resiliència, una manifesta
Avui l’Evangeli ens recorda que és sant Pere. Pere, el fundador de la nostra església. És molt provable que això no us faça ni fred ni calor, que passeu o que parlar-ne vos resulte passat de voltes. ‘Al segle XXI encara recordem aquesta rondalla?’ Bé, per a mi i per les comunitats catòliques aquest dia
I en arribar a la figuera recordà que no podia pujar-hi. ‘No puc enfilar-m’hi, però puc endinsar-me en la seua soca i mesclar-me amb la saba’. De seguit esdevingué part dels teixits vasculars de la figuera. Tota ella s’impregnà de substàncies minerals i orgàniques dissoltes. S’hi trobà a gust.