Primer dinar de Nadal sense ma mare. Mon pare avui és a Cerdanyola, dinant a casa del meu germà. El retrobarem per Cap d’Any. A casa nostra vénen els dos nois amb C. l’adorable enamorada del noi petit. També ens acompanya la mare de l’A., la M. i el seu fill. De fet, ja és el segon dinar de
La vigília de Nadal de 1981, és a dir tal dia com avui de fa vint-i-cinc anys, vaig estrenar la primera moto de la meva vida: una Vespa 200 de color vermell amb la qual vaig arribar a fer 65.185 quilòmetres. I més n’hauria fet si un mal dia de desembre de 1992 un xofer badoc i novell no m’hagués
Un dels discos que estic escoltant aquests dies -i que ja avanço que formarà part de la meva llista de preferits de 2006- és "Jo faig cançons", de Jofre Bardagí, el fill del músic Josep Maria Bardagí que va morir el 24 de febrer de 2001. "Jo faig cançons" va acompanyat d’un DVD amb més de dues hores de
Benvolgut: No fa encara un parell d’anys escrivia aquí mateix que en la nostra llaaarga vida laboral iniciada quan teníem 15 anys ni l’A. ni jo hem viscut un sol dia que, de bon matí en llevar-nos, no tinguéssim un lloc concret, fix i remunerat on anar a treballar ni hem conegut cap final de mes sense que algú ens ingressés -generosa o minsa- una nòmina. Ja sé
En van plens, avui, els diaris (vegeu aquí) i també se’n fa ressò Vilaweb (vegeu aquí). Senyal que la cosa no va de broma. Es veu que els científics han trobat indicis de l’existència damunt de la superfície del planeta Mart d’uns regalims d’aigua que fa uns anys no hi eren. Uns indicis que, vaja, pel que es
Rebo un correu d’O. Vidal, que es defineix com a tarragonina i que em fa diversos comentaris sobre el meu apunt d’ahir a propòsit de la meva batalla en solitari -a l’estil del general Custer a Little Big Horn rodejat pels indis de Sitting Bull- contra la moda de conèixer el sexe dels infants durant l’embaràs (vegeu-lo aquí).
Tan feliç que estava jo aquest vespre de retorn a casa després de la meva classe setmanal a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu mentre pensava en com explicaria en aquest Bloc el dinar d’avui amb Joan F. Mira arran de la presentació del seu darrer llibre "Almansa 1707. Després de la batalla". O pensant també en com clouria definitivament la sèrie
Fa més de dos anys (vegeu aquí) vaig fer el primer experiment de portar-me música de casa per a les meves sessions matineres i dominicals de Flotarium. En aquella ocasió vaig optar pel ?Medúlla?, de la senyora Bjork, que acabava de sortir i la sessió va anar d?allò més bé. Avui m?he tirat per la via
L’escriptora Mercè Company, una de les fundadores de l’Aula de Lletres, em va enviar dies enrere una nota amb unes quantes puntualitzacions en relació amb el que jo explicava en el meu apunt del 23 d’agost de l’any passat (vegeu-lo aquí). El correu és força extens -quinze mesos donen per molt- i toca bastants temes sobre la majoria dels quals -i ho dic amb tots
Un recent i agradable sopar a casa dels nostres amics R. i C. per conèixer la seva adorable filleta Mercè -que li va anar d’un pèl de no ser la primera catalana nascuda l’any 2000- va acabar amb el préstec que ens varen fer d’un DVD editat per Deutsche Grammophon on apareixen els moments culminants de les sessions
Ja vaig explicar aquí mateix l’any passat com un bon dia de 1995 per primera vegada a la meva vida vaig començar a donar classes a l’Aula de Lletres i com, pocs anys després, vaig ser un dels membres fundadors de l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès. (n’hi ha més) M’agrada fer classes i xerrar en
Llegeixo a l’Avui d’avui l’article setmanal de Jordi Coca. Es titula "Una bona temporada teatral" i parla, més concretament, de les programacions de la nova temporada del Romea, el Lliure i el TNC. Pel que fa a aquest darrer teatre -del qual celebra la programació que ha confegit el nou equip comandat per Sergi Belbel- l’amic Coca
Una bona amiga de casa em telefona meravellada per (cito textualment) "la meva extraordinària productivitat". Ella sap que els dies 29, 30 i 31 d’agost l’A. i jo ens vàrem escapar cap a Tolosa de Llenguadoc gaudint d’uns pocs dies d’autèntiques vacances -aquests i els tres que vàrem passar a Bétera– en aquest estrany mes d’agost marcat per la
Tres quarts de sis del matí a la Cinquena Avinguda de Nova York. Ningú pel carrer. Només un taxi que s’atura davant del número 727, la joieria Tiffany’s. Hi baixa una dona d’aspecte fràgil que es queda palplantada davant de l’entrada de la botiga. Porta un ajustat vestit de nit de color negre, el mateix color de
(La sèrie comença aquí) Mira que sóc pesadet -ho admeto- quan agafo un tema i hi fico la banya fins que em sembla que li he extret tot el suc. Per exemple amb la sèrie dedicada als missatges de futur que va ocupar sis extensos apunts entre el 23 de juny i el 4 de juliol d’enguany. Doncs bé, resulta que