Totxanes, totxos i maons

Un recent i agradable sopar a casa dels nostres amics R. i C. per conèixer la seva adorable filleta Mercè -que li va anar d’un pèl de no ser la primera catalana nascuda l’any 2000- va acabar amb el préstec que ens varen fer d’un DVD editat per Deutsche Grammophon on apareixen els moments culminants de les sessions de gravació, l’any 1984, de l’única versió de "West Side Story" que va dirigir el seu autor Leonard Bernstein, amb les veus de Kiri Te Kanawa i Josep Carreras interpretant els personatges principals de l’obra.

És ben curiós. Ara que hi penso m’adono que, tot i que hauré vist "West Side Story" unes set o vuit vegades, mai ha estat en una pantalla de cinema. Les dues primeres varen ser per televisió, després en vídeo i més cap aquí en DVD. I en tots els casos si alguna cosa m’ha meravellat i continua meravellant-me és la sensacional partitura del mestre Bernstein.  (n’hi ha més)

Si no m’erro l’estrena de l’òpera damunt d’un escenari es va fer l’any 1957 i només varen haver de passar quatre anys perquè Robert Wise la convertís en una de les pel·lícules musicals més celebrades de la història del cinema.

A Barcelona "West Side Story" es va estrenar l’any 1962 al cine Aribau -probablement va ser una de les primeres pel·lícules que s’hi varen exhibir- i es va mantenir en cartell durant quasi dos anys. Un èxit sense precedents, vaja.

Per aquella època a casa ja començava a anar de baixa el costum d’anar al cine els dissabtes tota la família amb l’entrepà i la cantimplora amb aigua (vegeu aquí l’apunt on explicava batalletes d’aquest estil) i quan hi anàvem teníem més tirada cap a les sales de sessió contínua i programa doble com el Vergara, el Central -a tocar de l’Aribau, per cert-, el Cèntric, el Goya o el Rondas.

Potser és per això que, tot i viure a dos-cents metres del cine, no vàrem anar a veure les tribulacions -inspirades en el "Romeo i Julieta" de Shakespeare- de Tony i Maria en una barriada marginal de Nova York dividida entre els Jets i els Sharks. Si no recordo malament la pel·lícula s’anunciava amb un títol complementari afegit matusserament per la distribuïdora -"Amor sin barreras"- i, a més a més, els diàlegs i les cançons estaven subtitulades. Una cosa insòlita per l’època.

Com que aleshores encara no llegia el Fotogramas no va ser fins molt després que vaig saber que pels mateixos dies que aquí s’estrenava "West Side Story" Francisco Rovira Beleta rodava pel Paral·lel, la Barceloneta i la Rambla "Los Tarantos", una història inspirada en el mateix model shakesperià, situada a Barcelona, ambientada en el món dels gitanos i interpretada per Carmen Amaya i Antonio Gades.

(continuarà)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!