Totxanes, totxos i maons

Rebo un correu d’O. Vidal, que es defineix com a tarragonina i que em fa diversos comentaris sobre el meu apunt d’ahir a propòsit de la meva batalla en solitari -a l’estil del general Custer a Little Big Horn rodejat pels indis de Sitting Bull- contra la moda de conèixer el sexe dels infants durant l’embaràs (vegeu-lo aquí).

Per començar em diu que aquest costum -ara trencat per la família Borbón-Ortiz- també el mantenen (almenys fins ara) les famílies Marichalar-Borbón i Urdangarín-Borbón. Ara que m’ho diu, és veritat. Vés per on no estic tan sol (encara) com m’imaginava.  (n’hi ha més)

També em comenta que ella secundava la meva teoria fins al punt que quan va quedar en estat del seu primer fill -fa set anys- va comunicar a tothom el seu desig de no conèixer si el que venia era Pau o Paula fins que una amiga de l’ànima la va convèncer del contrari.

I m’ho argumenta així: "Amb les enormes ganes que tens de començar a establir lligams amb aquella personeta que de manera incipient ja portes a dins la possibilitat de donar-li una personalitat encara més definida gràcies a l’ecografia és una temptació molt difícil de resistir. Potser vostè, com a pare, no arribi a entendre el que li dic però per a una mare és importantíssim, ara que la tècnica ens ho permet, saber que allò que creix a dintre nostre és un nen, que es diu (no "es dirà", es diu ja) Pau i que ja ens l’estimem fins al límit de les nostres forces".

Des de la planúria de Little Big Horn escrit queda, doncs, aquest testimoni de la tarragonina senyora Vidal.

Senyora "Sitting Bull" Vidal, si m’ho permet i no se m’ha d’enfadar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!