Qui m’ho va explicar és persona mereixedora de tot el meu crèdit. Tanmateix, i a la vista de com n’era, de bèstia, el que em deia, vaig optar per no precipitar-me i comprovar-ho en persona durant uns quants dies. Ara, acomplerta aquesta cautela, em decideixo a explicar-ho: en el Pla del Palau de Barcelona, fent cantonada amb
(La sèrie comença aquí) Entre finals de 1983 i principis de 1985 es varen morir la meva àvia paterna i la meva tia -soltera, tal com especifiquen els cànons serratians- que vivia amb ella. En desmuntar el pis on havien viscut durant més de seixanta anys el meu pare va trobar dintre d’un armari uns
Des de sempre he sentit una fascinació especial pel que jo en dic “missatges al futur”. És a dir, aquells textos, sons, imatges, objectes, etc. que generem en un moment de la nostra vida amb la intenció que ens transcendeixin, que deixin una petja en altres persones -sovint desconegudes- encara que sigui molts anys després del nostre
Avui aquestes totxanes compleixen dos anyets de vida. Segons com es miri no és gaire però si tal dia com avui de 2004 m’haguessin dit que arribaria fins aquí no m’ho hauria cregut ja que solc ser persona d’aficions fugisseres i efímeres. Un tastaolletes, vaja. Ja ho explicava el primer dia aquí i aquí. I l’endemà aquí. Pel
La meva fe en la incommensurable manca de gust de la majoria dels creadors de la moda (ai, perdó, que ara s’ha de dir “de tendències”) en el vestir em fa tenir l’absoluta certesa que no s’acabarà l’estiu sense que aquests ulls que un dia es menjarà la terra hagin vist una representant del sexe
Fa una pila d’anys que vaig a la mateixa barberia. És relativament a prop de casa, fan bé la feina i la porten dos germans que s’ho combinen per tenir obert al migdia durant tot l’any. Què més vull? A mi em va de meravella perquè, mentre la gent dina, enllesteixo amb vint minuts les quatre o cinc
Deliciós cap de setmana amb repicó. A part de festejar i fer sudokus amb l’A. i de passejar aquest matí tots dos amb Vespa pels revolts de Collserola he pogut paladejar “L’aeroplà del Raval”, el no menys deliciós llibre que acaba de publicar Tina Vallès i que des d’aquí recomano ferventment. Quin gust envolar-se per
Ja fa uns quants anys que l’A em va dient que em cuidi, que no mengi tant, que faci exercici, que m’aprimi, que què faria ella sense mi (doncs mira que jo, si no hi fossis tu) i altres exhortacions per l’estil. Jo li responc sempre que sí, que m’hi posaré l’endemà però he de
Aquest matí, mentre gaudia dels vint minuts que el conveni em dóna per esmorzar -això que les secretàries d’ara solen camuflar sota un eufemisme tan figaflor com “ha sortit un momentet (“un segonet” en el pitjor dels casos) a fer un cafè”– he coincidit amb la B., una companya de la feina gairebé tan veterana
Sovint ens passen petites coses que tenen la seva transcendència (també petita) i la majoria de les vegades ens passen desapercebudes. Tenia el carnet d’identitat a punt de caducar, el vaig renovar i aquest migdia he anat a recollir el nou. Quan la funcionària m’ha demanat que li lliurés l’antic tot d’una m’he adonat que, com qui no fa res,
(La sèrie comença aquí) Vaig entrar a treballar al Departament d’Ensenyament el 1981 amb la perspectiva d’incorporar-me a l’equip que havia de planificar les construccions escolars (una perspectiva, però, que per circumstàncies imprevistes de seguida es va difuminar). El meu ingrés, doncs, no podia ser més oportú: feia tot just tres mesos que la Generalitat havia
Un cop refet, suposo, dels tretze minuts d’agonia i cagalló que ell i tota la parròquia perica varen viure dissabte passat entre el gol de l’Alavés i el que va marcar Corominas en el període de descompte del partit contra la Real Sociedad, l’amic X.F., un lector habitual d’aquestes totxanes, m’envia un correu en el
Coincideixo amb l’amic Salvador Company en una reunió i en veure que a l’americana hi duc encara el pin que vaig comprar avui fa justament vuit dies a la llibreria de la Universitat de València em diu que va llegir el meu comentari i m’informa que el dissenyador de la mascota raríssima a què feia
Diumenge, 10 del matí. Enfilem la moto per la carretera d’Horta a Cerdanyola. Com cada mes de maig Collcerola esclata amb la florida de la ginesta. Tot i la nosa del casc alcem les viseres perquè l’aroma suau ens vagi penetrant. Josep Pla la definiria com una olor endreçada i elegant, de senyoreta de casa bona. I la generositat
Viatge llampec a València, ahir divendres, per participar en una taula rodona a la Universitat. Hi vaig sol. En altres ocasions l’A. m’ha acompanyat i hem aprofitat el cap de setmana per quedar-nos algun dia més i passejar per la ciutat. Aquesta vegada, però, no ha pogut ser i vaig i torno el mateix dia. Tres hores d’Euromed, de