Totxanes, totxos i maons

Tan feliç que estava jo aquest vespre de retorn a casa després de la meva classe setmanal a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu mentre pensava en com explicaria en aquest Bloc el dinar d’avui amb Joan F. Mira arran de la presentació del seu darrer llibre "Almansa 1707. Després de la batalla".

O pensant també en com clouria definitivament la sèrie sobre "Love", el darrer disc dels Beatles sobre el qual he anat taladrant el personal els darrers dies.

O fins i tot en com em faria ressò d’un parell d’articles llegits recentment -de Sebastià Alzamora (vegeu-lo aquí) i de Xavier Bosch (vegeu-lo aquí)- que crec que mereixerien no passar desapercebuts.

I quan arribo a casa i engego la ràdio -Rac 1, és clar; que a Catalunya Ràdio a aquesta hora hi ha el Barril i les seves metàfores- el món em cau als peus en assabentar-me que els Borbons, que eren la meva última esperança, m’han fallat i m’han deixat irremissiblement sol…  (n’hi ha més)

… sol i abandonat en la croada que vaig mantenint heroicament contra la moda generalitzada de conèixer a mig embaràs si el que està en camí és nen o nena.

Els seguidors veterans d’aquestes Totxanes recordaran segurament aquell apunt de fa dos anys que vaig titular "¿Será un rosa, será un clavel? El mes de mayo te lo diré…" (vegeu-lo aquí) i, una mica més cap aquí (l’octubre de l’any passat), aquest "Bona gent, els Capricorn" (vegeu-lo aquí) en els quals, entre altres coses, exposava la meva teoria sobre els avantatges de mantenir l’enjòlit sobre el sexe de la criatura fins al final.

En aquesta missió impossible, però, tenia fins ara uns aliats de pes: la família Borbón-de Grecia, de La Zarzuela (Madrid), i els seus plançons Borbón-Ortiz, de la mateixa demarcació comarcal, que no volien saber -o, si més no, mantenien en secret- si allò que estava en camí tenia cuca o sacsonet. D’aquí la sorpresa de tothom (de tothom a qui aquestes coses el poden sorprendre, és clar) ara fa un any quan es van trobar que del cau sortia una Leonor que els obligava a modificar la sacrosanta Constitució per allò de la Llei Sàlica.

Avui, però, per boca del Jordi Armenteras, del noticiari del vespre de Rac 1, m’assabento que la Casa Reial ha anunciat que estem prenyats de nena i que a la primavera desocuparem.

En fi… que per l’única cosa que em servien els Borbons i resulta que ara, pataplaf!, ni per això.

Sort que els d’Esquerra Republicana de Catalunya, de retorn al poder, posaran a cadascú en el seu lloc i tornarem a esmolar les eines per coronar -ai, no, perdó; per aconseguir- un nou Catorze d’Abril. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!