Totxanes, totxos i maons

L’escriptora Mercè Company, una de les fundadores de l’Aula de Lletres, em va enviar dies enrere una nota amb unes quantes puntualitzacions en relació amb el que jo explicava en el meu apunt del 23 d’agost de l’any passat (vegeu-lo aquí).

El correu és força extens -quinze mesos donen per molt- i toca bastants temes sobre la majoria dels quals -i ho dic amb tots els respectes per a la meva corresponsal- tot el que jo tenia per dir ja va quedar escrit en l’esmentat apunt. En conseqüència, ni en parlaré ni hi afegiré res més.

Hi ha, però, un punt sobre el qual crec que els arguments que m’exposa la senyora Company complementen des d’un altre angle alguna afirmació meva que, ara ho veig, potser va ser escrita amb massa lleugeresa. Parlo, més concretament, de quan em referia al “fracàs de l’Aula de Lletres”. Sobre aquest punt em diu el següent:

“Si arran de la crisi es tanca l’Aula de Lletres i la societat torna al desert en matèria d’ensenyament de l’escriptura que era feia quatre anys, sí, t’hagués donat la raó. Però no va ser així, al contrari. Tres mesos després d’inaugurar el centre d’Enric Granados la Universitat Rovira i Virgili ja organitzava un taller d’escriptura creativa coordinat per Margarida Aritzeta. A continuació van anar sorgint arreu tallers i activitats relacionades. Al cap d’un any, sorgien tallers literaris a cada cantonada, al cap de dos els mateixos ajuntaments i centres cívics començaven a organitzar-ne. D’això en dius fracàs? (…) al contrari, va ser un èxit tan gran que tothom es va llançar a copiar la idea (…) Al cap de dotze anys, ningú no es pregunta si es pot ensenyar o aprendre “a escriure i la mateixa UB programa màsters en escriptura creativa. D’això jo en dic un èxit social important (…)”

Val a dir que l’Aula de Lletres continua funcionant sota la direcció de Mercè Company. Qui desitgi accedir a la seva pàgina web que faci clic aquí al damunt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!