Quan entro a ca teua i és migdia, quan sento com la claror penetra a la meua ment i això em du a acaronar els teus mobles i a refugiar-me en les olors de mansana i oli de les golfes. Oh, iaia, no sabria escriure la millor prosa per resucitar-te i tenir-te amb mi i
La vida dolça després de plorar a voltes. La vida, sempre.
Tancada, dibuixada a un racó de la paret de la cova. Hom hi dibuixà un pany, però. Cosa de hippies. I en arribar la tardor van arribar uns alemanys, només hòmens, que van encendre-hi un gran foc al bell mig. Van fer el Nadal i tot. Cantaven, passejaven, de tant de en tant baixaven al
Al terrat hi tenia un migdia a mitges i un poval per a la pluja. La pluja, al poval, en fer-se de dia somreia quan sentia el gall, a quarts de cinc de la nit, una d’aquelles nits que romancejava pels carrers del poble com si el temps no fes el fet de recórrer els
De la darrera parada n’han sortit 315 litres d’un oli que no té defectes, que no té res a vore amb qualsevol llampant. En vore a ma mare contenta en tinc prou. Ara cal seguir collint, que enguany los arbres venen carregats. Del molí estant, m’ha sorprès apreciar com d’una furgoneta descarregaven oliva d’ullastre. A
Manca la perspectiva, el pas del temps, però tanmateix mos hem agafat de la mà i hem començat a volar. Com se sol dir: hem emprès el vol. Mos manca la pràctica, l’atreviment, però tenim una certa paciència adquirida per l’experiència. No mos preguntem pel demà i la nit ha deixat que descansem fins l’edemà,