Tots los caminets
Tots los caminets. Tots los camins oblidats. Vores i marges.
Tots los caminets. Tots los camins oblidats. Vores i marges.
‘Moltes vegades en els combats és evident que hom evitaria la mort si llencés les armes i demanés gràcia als enemics; i en tots els perills hi ha moltes maneres de fugir de la mort, si hom està decidit a fer-ho i a dir-ho tot. Però no és evitar la mort el que és difícil,
Si pot ser, que no canvie res davant dels meus ulls i que l’amor que em tinc un dia quede colgat d’arena fina i un altre dia la pluja em torne a la vida, quan torne la pluja estiuenca i jo torne a la vida conscient.
Des del meu humil i desorientat punt de vista (tot i que massa sovint em balla pel cap el ‘què fer’) penso que el primer que cal és una cimera de país on tota la patum d’organitzacions i partits netament separatistes debatin obertament a la ciutadania sobre la conjuntura actual i d’on surtin propostes que
Que la nit es llence a nedar o l’alba retorne massa pronte per ser viscuda entre abraços. Que jo no tingue mai raó i la gent em tinga per foll. Que l’aiguatge em faça mut, però que la felicitat m’aculle com l’avar acull la tristesa per error. I a la fi dels meus dies tinga
‘El diumenge, ens vam reunir per a la fracció del pa, és a dir, a l’Eucaristia. Pau parlava a la comunitat. Com havia d’anar-se’n a l’endemà, va allargar la conversa fins a mitjanit. Hi havia moltes lluminàries a la sala de dalt on ens trobàvem reunits. Un vailet que es deia Èutic, seia a la
Esta tarda he portat la Lila a Les Cases per voluntat de ma filla Aran. La tia Lila passarà este estiu a casa i que siga lo que Déu vulga. Hem sortit a passejar i hem fet un una aigua i una canya al Castor, on mos hem trobat a Sisco i Nando i Jan,
Les tardes d’agost. Les lectures més llargues. La fi de l’estiu.