Que la nit es llence a nedar
o l’alba retorne massa pronte
per ser viscuda entre abraços.
Que jo no tingue mai raó
i la gent em tinga per foll.
Que l’aiguatge em faça mut,
però que la felicitat m’aculle
com l’avar acull la tristesa per error.
I a la fi dels meus dies
tinga l’acollida dels àngels
que en un nou principi
van tornar-me a la vida.
Que des del fons de la mar
suren totes les incerteses
i que la ciència pose pau i coratge
en aquest univers de vencedors.
Que no regne mai la pau,
sinó la voluntat de donar la pau.
Que el foc acabe amb les lluites
i una nova manera d’estimar
mos trace el mapa d’un demà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per casualitat o per causalitat he llegit el teu poema…es preciós,molt bonic!!
Moltes gràcies.