Solcades

Eduard Solà

Memòria

17 de febrer de 2020

És senzill i atrevit alhora recórrer el migdia per camins esborrats, rocosos, inhòspits, transhumants. Però agraït és, també, descobrir la remor dels segles ben arran de terra, i assumir tot d’una un colossal encontre emocionant amb l’aire que et narra memòries vençudes per l’oblit. Emprendre la història pels verals és cosa de viure. La silent

Llegir més

La nit camina

17 de febrer de 2020

Camina la nit, tant sola i lenta, camina la nit d’esquena a la mar. Dormen els ocells, però els mussols viuen i aguaiten tant sols com les àguiles que esperen clarors per saltar a volar sense témer res. La nit camina, no l’altura el temps que passo despert esperant el sol. No espero res més,

Llegir més