Delit d’aurores
12 d'agost de 2018
0 comentaris
Delit d’aurores i gebres tènues en la meua pell. Delit del treball de plegar olives i de premsar-les. De l’oli del raig, de l’oli novell d’un dia animós.
Delit d’aurores i gebres tènues en la meua pell. Delit del treball de plegar olives i de premsar-les. De l’oli del raig, de l’oli novell d’un dia animós.
La pluja mos ha banyat i abans de tornar a casa hem aturat el cotxe al redol de l’ermita. Hem fet nostra l’oració en esta vespra d’aigua i converses amb pastors. Parlar, passejar, riure, descobrir, acompanyar. Hem traspassat els límits, hem obert les finestres i hem vist el cel emboirat en aquest agost aspre. I
De sobte, tal i com assenyalaven els mapes meteorològics, el cel es cobreix de núvols densos d’un blau marí com feia mesos que no es veien. L’aire pren embranzida i torno als mapes per saber de quin vent es tracta. Xaloc. Diuen del Xaloc que és un vent càlid i que porta pluja de fang.
Diuen que si desitges molt una cosa, aquesta s’acaba complint d’alguna forma o altra. I un dels meus somnis és ser pastor a la serra de Godall. Conec bé l’ofici de pastor i conec com n’és de difícil exercir-ne en unes condicions que et permetin sobreviure i alhora gaudir de la família. Si no hi
Diràs que acaben de caure quatre gotellots. Quatre, comptats, cosa de mig-minut-no-arriba. Però molt bé, que avui hem dormit fins que ha cantat lo gall, d’una tirada. Perquè des del balconet ha corregut l’aire cap a dins la cambra i diràs també que és just que tot lo que munte, baixe. I la baixada sigue
Feia dies que la ment em tantalitzava amb aquesta melodia, però no en recordava les referències. Si el meu anglès fos més acceptable n’hauria tret més dades de la lletra i una cerca ràpida al YouTube m’hi hagués dut de cap. Però el cas és que com una revelació, de sobte, he recordat una veu:
En el silenci del bel de les ovelles mares que rostollen a l’ombra dels esbarzers dels marges, la conversa s’ha aturat per romandre en la claror que al migdia anhelavem.
Des del Neolític i fins els nostres dies, en bona mesura el treball en l’agricultura ha estat condicionat pel clima propi de cada estació de l’any i els processos -més o menys canviants- en cada tipus de conreu. A casa nostra, els dies en que es preparava la terra abraçaven els mesos de setembre a