No plou. No es pot cremar. Amb raó. Però el cas és que no plou. Fa més d’un any que no plou. Tampoc fa fred. Tampoc fa aquell vent que diu que farà. I el cel rogenc no anuncia pluja, no anuncia vent. La rama s’acumula als bancals. Divendres passat estava cremant quan de sobte
Quan munto des de Traiguera, Càlig, Sant Jordi, Vallibona, des de qualsevol indret del Maestrat, potser travesso este pont sobre el riu Sénia a l’altura de Sant Rafel del Riu. Travesso el pont amb la furgo i faig cap al barri Castell -una pedania d’Ulldecona-, davant del Gallego, on fan uns entrepans de truites que són
Josafat fou campaner. Tothom qui ha llegit la novel•la d’en Bertrana ho sap. A mi les campanades que més m’agraden no són les del meu poble, sinó les de La Sénia. Les campanades del campanar de l’església de Sant Bartomeu, de 36.93 metres. Agafa’t.
Conta la Viquipèdia que l’au més gran que ha existit mai a la Terra és l’Aepyorni, però que si la volem vore ja hem fet tard. Mil anys tard, concretament. Això seria una ‘mala pata’ si no fos que si volem encara podem contemplar els estruços, que són molt pareguts a l’Aepyorni. Jo no sóc
Fa un parell d’anys que ja no faig mercat a La Sénia, los dissabtes, de bona matinada fins l’hora de dinar. Fa un parell d’anys, aproximadament, potser un poc menys. Però el cargol de la font sempre m’espera. No passa fred, ni calor. Ell espera. Ja fa dies.
Ara, per a variar, vos seré encara més sincer. Més sincer que una fotografia penjada en este bloc meu i teu, però més meu que teu perquè m’entreté més que a tu. Per això, bàsicament. Substancialment. Perquè manquen cinc minuts per a dos quarts de tres del dematí i he acabat de llegir una preciosa
Quan ma filla em preguntà sobre Picasso, li vaig respondre que fou un pintor nascut a Màlaga que començà l’ofici, com qui diu, a Horta de Sant Joan, on actualment hi ha un museu en homenatge. Vaig deixar de dir-li una dada que vaig saber en fer el Batxillerat, que és que morí un 8