Després de dinar la claror de la tarda pren per la cintura els carrers costeruts, deserts i eixuts. L’hora dels amants mandrosos, farts, és esta i cap altra. La cafetera del bar, la conversa lenta dels pagesos vells i gairebé muts. Però brillen les veus de la canalla que torna al col•legi. El vent és
L’alegria és l’esquerda de la calcària d’on regalima l’aigua que es perd vall avall. El sospir i l’alè feixuc escampat per la serra i, al cel, un estol d’ocells que no han migrat. La por ressenyada i un rossegó de claror al capvespre a la vora del foc. L’alegria és comprendre. No cercar refugis als
També és notícia que a quarts de dues ha començat a ploure amb ganes i la previsió és que així ho faça durant tot lo dia. És una bona notícia i encara ho seria més si esta pluja només fos lo preludi d’una primavera plujosa i d’un estiu més indulgent que l’anterior. Que plogue, que
Jo de menut sovint escoltava que ‘ja no saben què inventar’. Ho escoltava dir a ma iaia i al seu cercle d’amistats. ‘Ja no saben què inventar’. Dècada dels 80, penosa o gloriosa, això tant se val. I ara, després del Blade Runner, passa que encara no hem vist res. I això és així perquè
Los ametlers comencen a florir. Divendres, demà, diuen que plourà. I potser també plourà la setmana que ve. De moment, allò cert és que els ametlers han començat a florir i això és sempre notícia.
Ara que els ametlers comencen a florir.
El Portal del Romeu, a Tortosa, és un lloc de peregrinatge. No ho és pas pel bar rústic i mític que acollia el seu porxo, sinó perquè hi passa el camí de Sant Jaume. A Vilalba dels Arcs, el senyor Coll va lluitar per a que també hi passés. Just per casa seua, que acull