Un, dos, tres, ja l’he pres; dos, tres, quatre, ara un altre; tres, quatre, cinc, ja la tinc; quatre, cinc, sis, passa llis; cinc, sis, set, no fa pet; sis, set, vuit, jo la vull; set, vuit, nou, no em cou; vuit, nou, deu, no l’haureu; nou, deu, onze, no s’enfonse; deu, onze, dotze, no
I, tanmateix, que tinguem un 2018 de pau i bé, com deia aquell Francesc.
Viva, desperta, llesta, trempada, espavilada, eixorivida, diligent, escotorida, sagaç, escarrabillada, esparpillada.
La Nit de Nadal vam gaudir del Cant de la Sibil·la, d’arrelada tradició a Mallorca, Ontinyent i l’Alguer, interpretada per la prodigiosa veu de la soprano Olga Miracle acompanyada per la Coral de la Parròquia de Sant Medir, a Sants, sota la direcció de Ramon Beltran. La posada en escena a nivell audiovisual va ser
Fa pocs dies que ma filla i jo sortírem d’una botiga de joguines de Vinaròs. Ja era fosc, a pocs metres de la casa de Carles Santos, i ma filla em preguntava per què no hi havia les llums enceses del Nadal, encara. Temps enrere, l’amic Antonio, del Centre de Documentació de la Guerra Civil