A tu que un dia vindràs a salvar-me i de veres voldràs comprendre la por que no em deixa viure quan camino, visc, pasturo, passejo per la serra, jo vull dir-te pregonament que t’estimo, vull escriure això amb urgència perquè arribat el dia no t’ho diré, no podré potser ni prendre’t la mà amb la