Sóc la sirena dels teus somnis secrets… M’adormo a trenc d’alba, la llum de la lluna, desperta els sentits. L’albada és un coixí on hi resposa el meu cos adormit. A la nit, la lluna m’encén els ulls, i viatjo cap el teu somni secret… Al concloure la nit, torno a la mar, i asseguda a la roca, se’m fa present el teu somni blau…
poesia sublime
enorabona