Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Qui sap si…


Qui sap si rere aquest cel
tapat
hi reposen els teus ulls,
qui sap si sense jo saber-ho
m’has observat…
pensant-te, parlant-te,
dibuixant el teu rostre etèri,
entre paraules…

Qui sap si a pesar de no

ser-hi, hi ets…d’una forma
atemporal.

I jo et percebo en el tacte

del vent,
en la llum de les estrelles,
en la fisonomia de la lluna,
en el raig que escalfa.

I aquest desig tan dens..

em permet d’alguna manera
apropar-me a tu i saber-te.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent