Publicat el 13 de gener de 2013
Qui sap si…
Qui sap si rere aquest cel
tapat hi reposen els teus ulls,
qui sap si sense jo saber-ho
m’has observat…
pensant-te, parlant-te,
dibuixant el teu rostre etèri,
entre paraules…
Qui sap si a pesar de no
ser-hi, hi ets…d’una forma
atemporal.
I jo et percebo en el tacte
del vent,
en la llum de les estrelles,
en la fisonomia de la lluna,
en el raig que escalfa.
I aquest desig tan dens..
em permet d’alguna manera
apropar-me a tu i saber-te.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent