Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Publicat el 13 de gener de 2013

Qui sap si…


Qui sap si rere aquest cel
tapat hi reposen els teus ulls,
qui sap si sense jo saber-ho
m’has observat…
pensant-te, parlant-te,
dibuixant el teu rostre etèri,
entre paraules…

Qui sap si a pesar de no
ser-hi, hi ets…d’una forma
atemporal.

I jo et percebo en el tacte
del vent,
en la llum de les estrelles,
en la fisonomia de la lluna,
en el raig que escalfa.

I aquest desig tan dens..
em permet d’alguna manera
apropar-me a tu i saber-te.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent