Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El pierrot

Viu solitàri…el pierrot, 
rere una capa blanca,
encén els seus ulls
pintats,
s’emblanquina el rostre
per apropar-se a la lluna,
fràgil i enamorat…
s’adorm als seus peus,
sent el tacte de la solitud,
a través de la llàgrima

que li recòrre la pell.
Camina sobre una estora
de melangia…
perseguint un impossible,
captivat en veure el cel
d’estels…
que la lluna
li envia.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent