Publicat el 17 de gener de 2013
El pierrot
Viu solitàri…el pierrot,
rere una capa blanca,
encén els seus ulls
pintats,
s’emblanquina el rostre
per apropar-se a la lluna,
fràgil i enamorat…
s’adorm als seus peus,
sent el tacte de la solitud,
a través de la llàgrima
que li recòrre la pell.
Camina sobre una estora
de melangia…
perseguint un impossible,
captivat en veure el cel
d’estels…que la lluna
li envia.
rere una capa blanca,
encén els seus ulls
pintats,
s’emblanquina el rostre
per apropar-se a la lluna,
fràgil i enamorat…
s’adorm als seus peus,
sent el tacte de la solitud,
a través de la llàgrima
que li recòrre la pell.
Camina sobre una estora
de melangia…
perseguint un impossible,
captivat en veure el cel
d’estels…que la lluna
li envia.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent