Publicat el 24 de gener de 2013
Remor de mar
Brama el mar,
sota un cel que
convoca els meus
ulls a fondre’s
en els seus colors,
sota un cel que
convoca els meus
ulls a fondre’s
en els seus colors,
i es fonen…
encessos com flames
que allibera el vent.
Sento el lleu polsim
de la sorra sobre la pell
i l’aroma de la sal.
Reposa el mar,
sota un cel adormit,
la platja solitària,
acull el galop d’un cavall
que juga amb l’esquitx
de les ones…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent